Quico Fenollar és president de la Mancomunitat El Xarpolar des de 2015 i alcalde d’Alcoleja des de 2007, i compagina la seua tasca política amb la professió de metge psiquiatra. En aquesta entrevista ens parla del gran desafiament que suposa la despoblació per als xicotets municipis, i enumera algunes maneres de frenar aquesta tendència que s’experimenta des de fa dècades. També al·ludeix a la difícil situació financera de les mancomunitats i qüestiona que molts pobles xicotets estiguen correctament representats en altes instàncies de govern.
-Parla’ns dels inicis de la mancomunitat i dels serveis que ofereix als municipis que la integren.
La Mancomunitat El Xarpolar va nàixer en 1998 amb l’objectiu de gestionar el tractament de residus dels municipis que la integren. En este sentit disposem d’un servei d’ecoparc que gestiona una empresa externa. També fomentem el reciclatge a través de campanyes de conscienciació; en una d’elles comptàrem amb la col·laboració de la companyia de teatre La Dependent, que amb l’obra ‘Fem i Desfem’ ens va ajudar a fer arribar el reciclatge a tots els públics. Al marge del tractament de residus també treballem des dels serveis socials, tant en temes de dependència, com d’assistència social i domiciliària. Recentment hem posat en marxa una unitat d’igualtat, per la qual cosa disposem d’un equip multidisciplinar amb personal de psicologia, educació social i ara de promoció en igualtat. Pel que fa a la resta de serveis, podem parlar per exemple del repartiment de mantes que portàrem a terme en els col·legis. A causa de la pandèmia vam haver de ventilar les aules obrint les finestres; per a evitar que l’alumnat passara fred repartirem aquestes mantes.
-Recentment heu intensificat les vostres accions de comunicació.
Hem volgut obrir un canal de comunicació mitjançant la publicació d’aquest suplement i l’obertura de perfils en xarxes socials. Coneixem el que passa a escala internacional però no el que ocorre al poble del costat. Sembla que ningú parle del que ocorre a Agres o a Benilloba, i això fa que la història dels nostres pobles no quede reflectida en cap lloc. Aquests canals de comunicació han de permetre que ens sentim part d’aquesta mancomunitat, i així donar-li l’entitat que es mereix. Junts podrem fer més que cada poble individualment.
-Com ha d’abordar-se el problema de la despoblació que afecta els xicotets municipis de la província?
Per a afrontar el problema primer cal posar-lo damunt de la taula. Si alguna cosa ha fet el govern de Ximo Puig és posar el problema damunt de la taula. No és una cosa nova, els efectes de la despoblació es porten
notant des de fa 50 anys. Sense anar més lluny, a Alcoleja hem perdut prop d’un 80% de la població des de la dècada dels 50, quan es va construir la base militar. De poc més de 1.000 hem passat ara a no arribar als 200 habitants. Aquesta tendència no es revertirà a curt termini, han de passar encara molts anys. Estem en un moment difícil. Els pobles que han mantingut el nombre d’habitants han vist com aquests es feien majors, sense que hi haguera un relleu per part de la gent jove per a fer-se càrrec dels seus oficis. Per tant cal consolidar la població de joves; permetre que puguen envellir al seu poble. Això s’aconsegueix creant més residències i centres de dia, dels quals manquem en molts dels pobles. La gent gran ha d’anar fora dels seus pobles a morir. Hem de revertir això i fer que puguen acabar els dies dignament als seus pobles. A part hem de fomentar una ocupació de qualitat i diversa. Les condicions actuals fan difícil sobreviure amb la ramaderia i l’agricultura. Caldria fer valdre l’aspecte ecològic dels nostres productes, i així llançar-los al mercat a un preu més elevat. El model cooperativista també seria una bona opció, i és que cada vegada és més difícil competir a gran escala. És important mantindre els valors dels quals disposem i donar recursos perquè nasquen nous projectes. De manera individual, poble per poble, és molt difícil aconseguir res, almenys en la lluita contra el despoblament. Es necessita un projecte global.
-Creus que s’han fet avanços en els últims anys per a lluitar contra la despoblació?
S’han fet avanços legislatius. Per exemple, promovent que ara tots els pobles puguen tindre farmàcia i servei bancari. A Alcoleja vam haver de protestar en televisió quan el banc ens va llevar l’únic caixer automàtic que teníem. La realitat és que amb el despoblament s’acaben els serveis. En l’àmbit educatiu, les escoles rurals han abaixat les ràtios per classe dels 7 als 3 alumnes. Això afavoreix que una família puga instal·lar-se en un poble, ja que ho tenen més fàcil per a escolaritzar als seus fills. D’altra banda, s’ha creat una xarxa d’Agents de Desenvolupament Local, els quals ajuden a la gent emprenedora a posar en marxa els seus projectes. En matèria de comunicacions podem parlar del pla de transports en el qual treballa la conselleria. Les línies d’autobusos són molt limitades en l’àmbit rural. Aquest pla contempla serveis de transport alternatius, els quals poden ser beneficiosos per a la gent gran quan s’haja de desplaçar als serveis mèdics fora del poble.
-Treballeu en alguna iniciativa per al foment de l’ocupació en els municipis de la mancomunitat?
Tenim damunt de la taula un projecte amb fons europeus per a fomentar l’ocupació entre els joves. Podran participar fins a 12 jóvens d’entre 16 i 30 anys. La idea és formar- los en l’àmbit del turisme rural i intentar que posteriorment desenvolupen una empresa. Hem accedit a aquest programa gràcies a estar constituïts com una entitat supramunicipal; a títol de poble mai ens ho hagueren concedit. No obstant això, ens falta una major estructura administrativa per a accelerar la posada en marxa d’aquesta mena de propostes. No tenim ingressos de l’estat ni de la conselleria, ni podem cobrar impostos, així que ens nodrim dels fons municipals. Això ho fa tot més difícil.
-Consideres que la veu dels pobles amb menys població està ben representada en instàncies superiors de govern?
Jo crec que no. Els que es dediquen a la política en un poble xicotet normalment no tenen remuneració econòmica per la seua tasca. S’ha de compaginar amb un altre ofici, i això fa que no hi haja temps per a dedicar-se a la política en altres institucions. D’altra banda, en l’àmbit dels partits, un poble gran té una consideració de pes, mentre que un poble xicotet no. Tenim una baixa representació en òrgans de govern, com la diputació o les direccions generals. Els seus dirigents haurien de posar-se en el nostre lloc o vindre a escoltar- nos directament. Encara que tot això no impedeix que hi haja xicotets avanços, com el fet que la Directora General de l’Agenda Valenciana Antidespoblament siga d’un xicotet municipi com és Llutxent.